|
COSTUMARI CATALÀ |
|
BAIX PENEDÈS Sant Antoni Abat.- Al Vendrell, de bon matí, se subasten a la porta de l’església pans de sant Antoni. Més tard el rector beneeix el bestiar des de dalt d’un balcó; també beneeix unes llargues coques de més de dos metres que són portades per un carro. La comitiva del bestiar guarnit i enflocat fa una passada per la població.
Les Carnestoltes.- Pel Baix Penedès, per Les Pesses, Albinyana i altres llogarets propers, la fadrinalla, proveïda de llargues faixes i d’una bandera, surt pels carrers ballant el ball anomenat de la bandera o de les faixes, en què, amb diferents alternatives, hom forma ponts per sota dels quals passen els balladors. Les evolucions són molt variades. La figura principal la constitueixen el pont, per tal de passar-hi per sota, i el saltironar i guimbat amb tot delit i lleugeresa. Les Carnestoltes. El culte al geni.- Per la Catalunya meridional trobem un personatge grotesc, qualificat d’esparriot, encarregat de dirigir o d’organizar les Carnestoltes. Aquest personatge és amb tota probabilitat l’hereu del subjecte que de manera més acusada simbolitza el geni en d’altres contrades de tramuntana. Els esparriots eren propis del Pla del Llobregat, Penedès i Camp de Tarragona; tenim notícies d’ells a Gavà, Viladecans, Begues, Vendrell, Bonastre i Alcover. Les Carnestoltes. L’àpat col.lectiu.- A Sant Jaume dels Domenys, la fadrinalla va a fer un gran àpat el dimecres de Cendra; sol emportat-se´n una cobla de gralles per tal de donar a la festa una major to d’alegria. Abans de començar a menjar, les gralles fan una tocada i ningú no pot donar cullerada fins que les gralles han acabat llur alegre sonada. La música es repeteix entre plat i plat. Està completament prohibit que ningú gosi tastar gens del nou menjar que s’ha servit abans d’acabar els grallaires de tocar. No torna a sonar la música fins que tothom ja està llest de menjar el plat servit. Les Carnestoltes. Restes de cerimònies agràries.- La fadrinalla de Les Pesses ballava el ball de la bandera, dit així perquè el fadrí major, que anava al davant de la colla i que menava el ball, portava una bandera. El ballaven homes sols, que duien faixes. Les evolucions no eren fixes, variaven a caprici del banderer. Feien molt cargols i giravoltes. La figura més acusada era el pont fet amb una faixa sostinguda per dos ballaires, un per cada cap, i per sota del qual passaven tots els altres. Era fet al so d’una gralla. Feien molta gatzara i voltaven tota la població, ballant vegades i més vegades. Es un fet molt interesant a remarcar la intervenció que en les festes carnestoltesques tenien els boters. En les poblacions catalanes de les contrades vinícoles, on aquest gremi tenia alguna importància, els boters figuraven a part de la resta de la població; tenien en la facècia un lloc preferent i jugaven en tots els actes un paper més prominent que els altres veïns (…) Els boters de Reus, del Vendrell, de Valls i altres poblacions importants de contrades vinateres, feien la carecterística bóta y voltan els més importants carrers i places fent el seu ball. Diada del Corpus. La processó.- Al Vendrell i en d’altres poblacions tarragonines hi va el ball de diables, i la diablessa era la qui treia les modes femenines d’estiu. Això feia que cada any hagués de mudar el vestit, el qual era motiu de lluïment per part dels sastres i costava qui-sap-lo als ajuntaments. Juny. La vida a poblat.- Per les contrades bargalloneres o margalloneres, Baix Llobregat, Baix Penedès, Garraf, Camp de Tarragona, Ribera de l’Ebre i Terra Alta, s’iniciava el treball de la palma escombrera, després d’amarada i eixeguda al sol, a voltes lligada en grans feixos que penjaven per les finestres o que estenien en paratges ben assolellats (…) Entre les poblacions on aquesta indústria havia assolit certa importància es compten (…) Bonastre, Les Peces, Albinyana i Llorencç, que es dedicaven a la producció de la majoria d’atuells fets amb aquest vegetal. Juny. La vida a costa.- Des de primeries d’aquest mes fins al setembre és el millor temps per a escorçar els pins. Els escorçaires penedesenc, des dels boscos de Montbui fins a Bonastre i Roda de Barà, resseguien els pins més ufanos per treure’n l’escorça destinada a les adoberies igualadines. Juny. Dia 23, Víspera de Sant Joan. Pràctiques relacionades amb els animals.- A Llorenç i Castellví, al Baix Penedès, escoltaven amb atenció el riclejar dels grills i el gluquejar dels gripaus, creguts que conversasen sobre les condicions de les collites i la prosperitat de les ramades dins de l’any venidor, i àdhuc de la sort que esperava a la gent. Els qui entenien en les arts de meravella i sabien el parlar de les bèsties treien pronòstics i averanys de la conversa dels grills amb els gripaus. Juny. Dia 23, Víspera de Sant Joan. Saludadors i menadors de bèsties.- Els saludadors de Castellví, de Llorenç, de Sant Jaume dels Domenys i d’altres llocs del Penedès, aquesta nit feien pa de saludar servint-se de rosegons i llesques de pa ben sec, al qual transferien virtut guaridora per mitjà d’oracions i d’altres pràctiques. L’empraven per sanar els mals més oposats i molt especialmen contra la ràbia. Juliol. La vida al camp.- La xicalla de Llorenç, Castellví de la Marca, Sant Jaume dels Domenys i encara d’altres llocs del Baix Penedès caçaven cigales i les donaven a les garses, que se les empassaven vives; per aquest motiu l’insecte durant una estona seguia cantant dins del païdor del moixó, talment com si fos aquest el que cigalejava, amb un so estrany que contínuament alterava de to i minvava gradualment fins a extingir-se. Juliol. Dia 22.- Avui feia la festa major el poble tarragoní de Bonastre. Fou tradicional representar-hi el ball de Santa Magdalena, que figurava la conversió de la gran penitent. Juliol. Dia 25.- Una altra població que fa la seva festa és Sant Jaume dels Domenys, al Penedès. Fins ben entrat el segle present s’havien representat els balls de Sant Jaume i de la Vídua Judith en un cadafal que aixecaven a la plaça. Els feien amb preferència en havent sopat, per tal de poder-los representar a la llum de teies enceses que donaven a les escenes un caient fantàstic que les realçaba i els imprimia caràcter. Juliol. Dia 26. Santa Anna.- Avui fa la seva festa la vila de Vendrell, al Baix Penedès. Com la majoria de les viles importants d’aquesta contrada, s’havia distingit per la representació de danses dramàtiques, entre elles els balls de cercolets, de pastorets, de Sant Bartomeu, d’En Serrallonga i sobre tot els castells. Agost, dia 5.- En L’Arboç s’havia representat el ball del Fill pròdig, la versió del qual era completament diferent de la que per les Carnestoltes feien a l’Empordà (…) La del Penedès [L’Arboç, Sant Martí Sarroca i d’altres llocs] era molt inferior en categoria, inspirada en una història de fil i canya i dictada en un castellà pobre i decadent. Agost, dia 24.- Sant Bartomeu. Un altre poble que celebra la festa major és Albinyana. Fins a temps recents havien representat una versió del ball de Sant Bartomeu diferent de les altres que ens són conegudes. Agost, dia 31.- Els pobles tarragonins d’Albà i Masllorenç representaven també un ball de Sant Ramon, que no sabem si era igual que el de Reus. En els dos llocs fa molts anys que ja no es ballen. Setembre. Dia 23. Sant Lli.- Era advocat i protector de les collites. En moltes poblacions de la ruralia li dedicaven un ofici perquè guardés i fes arribar les collites a bon terme (…) Així mateix s’havia celebrat al Vendrell, per tal d’assegurar la producció dels rasolis. Octubre, dia 21.- Les puntaires de L’Arboç del Penedès i d’alguns altres pobles de pagès tenien per patrona santa Úrsula. Avui feien festa i acudien a missa ben mudades; feien dir misses especials a llur patrona que oïen amb tota devoció. El patronatge d’aquesta santa damunt de les puntaires, poc freqüent a casa nostra, es troba també per pobles forans i pren origen d’una tradició que conta que, desitjosa de donar a les seves companyes un ofici descansat perquè poguessin guanyar-se la vida honradament, la santa va acudir a la Mare de Déu i li demaná que n’hi indiqués un. Maria li ensenyà de fer puntes. Santa Úrsula va propagar l’ofici a les seves onze mil companyes, de les quals el van apendre les altres noies, i així es va estendre pertot arreu. Novembre: darrer diumenge, primer d’Advent.- Pel Baix Penedès fou tradicional menjar sardines amb esmarris o escabetxades, semblantment com per la quaresma. Durant l’advent, a Llorenç, Sant Jaume dels Domenys i Castellví de la Marca netejaven les quadres i els estables sense que en valgués de menys la salut del bestiar que hi viu. Segons la tradició, l’establia o coveta de Betlem estava replena de teranyines que feren com de dosser i de cortinatge al llit de Maria i al bressolet del seu fill. La Mare de Déu les beneí, i d’ací que portin salut al bestiar i que la seva destrucció es cregui malastruga. Es poden treure només una vegada a l’any, en acostar-se Nadal, per tal que aquesta nit ja n’hi torni a haver i Maria pugui beneir-les. Novembre. La vida al camp.- [Entre els olivaires havia estat tradicional menjar mussol] A Llorenç, a Castellví i a Sant Jaume dels Domenys, al Baix Penedès, per a reclamar-los empraven un flabiol mussoler semblant al flabiol de fluixa o cabrer. Era fet amb una canya amb bec per a bufar i sense cap forat, per dins de la qual hom passava un bastonet de saüquer per tal d’augmentar i disminuir la columna d’aire i graduar la intensitat del so. El Cicle Pasqual. Els caramellaires.- És general que del recaptat, venut unes vegadas, guardat d’altres, facin un àpat col.lectiu el diumenge de Pasqüetes o un altre dia. És costum de fer l’àpat fora de la població. De vegades es va a poblacions molt allunyades; altres vegades es fa el ple camp. Si es visiten poblacions importants, és costum de saludar les autoritats o altra confraria afí amb una cantada. És corrent menjar carn d’anyell o moltó. Pel Baix Penedès el confrare o president de la colla té dret a posar els platas i fer les racions a tothom. Ningú no pot començar a menjar que no doni la primera cullerada el pavorde; en fer-ho aquest, una cobla de gralles fa una tocada especial de convit, després de la qual tots els comensals comencen a menjar. La cerimònia es repeteix a cada plat. Aquest costum recorda les consuetuds he.lèniques dels grans àpats. Nadal. Adoració dels pastors.- A L’Arboç del Penedès, els pastors eren els que primer oferien. Anaven vestit amb samarres, portaven xais tot enflocats i els sarrons plens de minestra, que, un cop feta l’adoració, es menjaven en colla, dalt del presbiteri. Els xais oferts, finida la funció religiosa, eren subhastats a la plaça, i el producte es destinava al profit de la confraria de Sant Joan (…) Els pastors feien pastar coques, que donaven a l’esglesia; els sacerdots les beneïen durant l’Ofici i eren repartides entre els fidels (…) pel que ens diuen algunes nadales velles i per alguns costums arribats fins a nosaltres, sembla deduir-se que, antigament, una part de l’àpat solemnial d’avui s’havia celebrat dins mateix del temple. També hi menjaven els pastors de L’Arboç del Penedès. Els Sants Innocents.- A L’Arboç del Penedès feien grans fogueres davant de les cases. Les darreres brases eran recollides amb molt de compte I posades dins d’una tassa o xicra amb aigua beneita. Les mares donaven aquesta aigua cremada a llurs infantons a fi que els alliberés de mal i sobretot d’embruixaments, males mirades i mal donat en general. © tarragona-goig.org |
|
|
|
Utilitzeu el nostre formulari
|
