EL ENTORNO RURAL

Crisis en la pagesia catalana. L'èxode rural

 

© Sandra Gimeno i Vila
Licenciatura en Antropología Social i Cultural 

Per poder realitzar un anàlisi en profunditat de la situació actual de l’agricultura a Catalunya fora necessari, fer èmfasi en tots aquells aspectes que l’envolta. És a dir, des d’un repàs exhaustiu, del context històric, de les alteracions i modificacions de l’organització de l’activitat de producció agrícola, de la lògica reproductiva del pagès, dels valors culturals que imperen en el sector agrícola, entre d’altres aspectes, cosa que no és possible de realitzar en aquest treball, ja que sinó, aquest perdria el seu caràcter de síntesi o resum.

Per tant, l’objecte que m’he proposat en el present treball, va dirigit ha intentar oferir una aproximació a l’anàlisi de la situació actual de l’agricultura, en el nostre país. Però, centrant l’atenció i, fent èmfasi en les causes i conseqüències de l’èxode rural i, dels aspectes que l’envolten.

Una de les característiques més rellevant de l’agricultura és l’escassa població activa que la sosté (Sancho,1982). En sentit oposat al que succeeix amb l’agricultura, la industrialització a Catalunya avança a un ritme sostingut, des dels inicis del segle XIX però, els seus efectes sobre les estructures agràries, no es fan palesos i apreciables fins en aquest segle, de manera decisiva (Barrera, 1990).

La progressiva modernització del sector agrari, el desequilibri de rentes a favor d’altres sectors de l’economia (Barrera,1990), les errònies o mal encaminades polítiques agràries, els problemes estructurals de les explotacions agràries i, la manca d'infrastructures en les zones rurals, han enderrocat les bases sobre les quals s’assentava el regim de casa pairal /masoveries depenent, pilar bàsic del sistema agrari català de l’Antic Regim.

A conseqüència de l’enfonsament d’aquestes bases del sistema econòmic, es va alimentant una crisi paral·lela en els aspectes morals i socio-culturals sobre els quals s’assenta el món de la pagesia o part principal d’aquest, la institució de l’hereu universal (Barrera,1990) el qual permet regular la transmissió de la propietat i l’accés a la mateixa per part dels membres de la família (Comas i Contreras, 1990) i, l’estructura de les relacions domèstiques del model troncal de família.

En la mesura que la mecanització i l’aplicació tecnològica s’introdueixen en les explotacions agrícoles es precisa menys mà d’obra. Els rendiments per persona ocupada creixen i, un reduït grup d’homes fan possible produir en la terra els aliments necessaris per molts (Sancho,1982). D’aquesta manera en la meitat del segle passat es comencen a descongestionar les zones rurals més saturades, quedant-hi en aquells moments una població creixent (Mira,1976).

Però, es cert que al mateix temps que, el camp es descarrega de força de treball, altres sectors l’admeten. Situació, que com ja n’hem fet menció anteriorment, és herència de la sacsejada que va patir el camp en èpoques passades, quan la mà d’obra sobrava en el camp i, a la vegada n’era menester a la ciutat. Però precisament els qui engrossiren en major mesura els contingents migratoris van ser homes i dones joves (Sancho,1982).

Arrel de l’emigració dels joves de les zones rurals, les explotacions agràries, a diferencia d’anys enrera, disposen d’escassa mà d’obra, per realitzar els treball més essencials, com són la recol·lecció, la poda o el reg., representen un gravíssim problema pel sector agrari que, tindrà importants conseqüències de futur. La principal causa d’aquests inconvenients no és altre que la despoblació que, actualment pateixen la majoria de les zones rurals i agràries de Catalunya (Ferré,1999). Cal afegir que, l’estructura per edats de la població agrícola i, de les zones rurals on el sector principal és l’agricultura, denoten símptomes de clar envelliment, fent-se aquesta circumstància més evident dia a dia. (Sanchó,1982).

En els pobles dels Pirineus s’hi evidència un gran índex d’emigració que, és un dels principals motius de l’èxode rural, a més a més, dels problemes addicionals que se’ls hi plantegen de manca d’infrastructures i, d’aïllament físic i cultural, aquest últim conseqüència del primer (Barrera,1990).

En un primer moment en els pobles del Pirineu català, s’iniciaren emigracions de persones que, no tenien un vincle directa amb la continuïtat de la terra i la casa pairal, és a dir, els fadristerns. En l’actualitat han quedat al cap davant de la casa i les terres, els hereus, els quals tenen grans dificultats per cercar una muller amb qui poder contraure matrimoni i, poder tenir descendència que segueixi el treball del camp (Barrera,1990).

El cas de Gósol, municipi de la comarca de l’Alt Berguedà, situat entre la serralada del Cadí i Pedraforca, n'és un dels molts exemples que podríem citar. En el poble l’any 1981 s’hi podien comptabilitzar poc més de dos cents habitants, que vivien exclusivament de la ramaderia i l’agricultura i, en part del turisme d’estiu, l’anomenat "turisme rural". En el relat d’un veí del poble queda constatat i, amb força claredat, quina és la situació del poble i, quin serà el seu futur més immediat:

- " Uns ( famílies) no tenen fills que els substitueixin i, ja són majors de seixanta-cinc anys i, ( en les famílies que han tingut descendència) els hereus són persones d’entre trenta-cinc i quaranta-cinc anys que no s’han casat i, viuen amb els pares. D’aquesta manera al quedar-se sense la companyia dels pares i, sense una esposa, serà del tot impossible que tots sols puguin cultivar la terra i, en el supòsit que ho facin, haurien de reduir el cultiu al mínim" (Gósol, hivern 1968)

El problema de la solteria és molt important en les zones més precàries i amb una maca de xarxes de comunicació. La dificultat per cercar esposa s’explica per l’emigració de les filles i, el fet que les dones no es volen casar amb pagesos, ja que segons argumenten, el camp és més dur per les dones que, no pas pels homes (Comas i Contreras,1990). Com fet anecdòtic, davant el problema de molts hereus de les comarca del Pallars, per poder contraure matrimoni, l’any 1983, van crear una associació de pagesos solters, en bona part format per hereus en edat ja avançada. El seu propòsit era el d’intentar cercar alguna solució al problema del forçat celibat i, la noticia sortir a la premsa regional (Barrera,1990).

Posteriorment entre els anys 1984 -85 la premsa nacional i, els mitjans de comunicació, inclús internacionals, es feren ressò de l’afer dels solters del Plan (Alt Aragó), que van fer entre seria i divertida, una crida d’atenció vers l'epidèmia de solteria que afectava als pobles de l’Alt Pirineu (Barrera,1990). A l’uníson, els solters del Pallars prenien una iniciativa semblant. Els solters de Gósol temps enrera ja havien assentat un precedent tot i que, la seva experiència no va tenir un fi massa brillant.

Un altre exemple de la despoblació que sofreixen molts pobles agrícoles a Catalunya, el tenim en el municipi de Gurb de la Plana que, es troba ubicat en el cor de la Plana de Vic, una de les comarques agràries més riques de Catalunya. En aquest municipi entre els 1930 - 1979 es tancaren seixanta tres explotacions agràries familiars, i se’n posaren en marxa quatre noves. Fet que ens ofereix un nombre força representatiu de famílies pageses de Gurb de la Plana que van abandonar el seu ofici de pagès per un altre treball en el sector industrial o terciari. Segons en Barrera (1990), es previsible que en els propers anys es tanquin quaranta nou cases-masies més, quedant-ne obertes un total de cent vint-i-cinc, és a dir, poc més de la meitat de les que hi havia l’any 1930.

Un aspecte a destacar, dels habitants del Gurb de la Plana i, molt significatiu, és el fet que, un nombre important de les famílies de Gurb de la Plana, han cercat un treball que no estigues relacionat amb les activitats agràries però, no han deixat de cultivar " ni un pam de la terra" (Barrera,1990:291). La majoria de les famílies del municipi, combinen el treball agrícola amb ocupacions temporals fora del sector primari. És a dir, el que s’anomena agricultura a temps parcial.

Es prou significatiu el paper que pren l’agricultura a temps parcial en el nostre país, en els darrers últims anys. Les causes són prou evidents i, no són altres que, la discriminació de les rentes agrícoles enfront d’altres sectors. El pagès precisa ingressos addicionals als que obté de la seva explotació (Sanchó,1982), ja que viure de la producció agrària és gairebé impossible i molt difícil (Vives,1998).

L’agricultura a temps parcial, moltes vegades s’entén com el pas previ a la desaparició de l’empresa familiar agrària (Riera,1998), o sigui, l’agricultura com sempre s’ha entès a Catalunya, en que era la principal font d’ingressos de la família rural.

Els propietaris de les terres perceben que no es rentable invertir en la millora de l’exploració agrària familiar i, les possibilitats que s’ofereixen des d’altres sectors són més nombroses i avantatjoses en relació a les del sector agrari, per tant, són molts els que prefereixen desertar del camp. Un avi de l'Empordà, fa aquesta observació:

- "I de pagesos no n’hi han masses que vulguin treballar tampoc. Un dels xicots farà de paleta, l’altre de mecànic. Es casen, busca un pis i marxen. Ja no és allò de quedar-se a seguir la casa, com abans es quedàvem.

- Hi ha pocs joves que es quedin en el poble".

(Ultramort, BE, 58, Mu,P)

Però, no només les xifres d’envelliment de la població activa agrària són elevades entre els pobles pirinencs. El problema de l’edat avançada entre els pagesos i la franca regressió de l’agricultura s’evidencia en comarques més properes al sud i la costa de Catalunya. La comarca del Tarragonès, per exemple, no és aliena a l’atracció de la mà d’obra cap a la indústria i el turisme (Cobertera i Roquer, 1993).

La comarca del Priorat, es troba ubicada a ponent de les muntanyes que clouen el Camp de Tarragona. El sistema econòmic d’aquesta comarca ha mostrat tradicionalment una forta dependència respecte a l’agricultura i, no ha entrat en una dinàmica d’industrialització moderna. Existeix un procés de regressió que es manifesta en l'abandó de les terres de conreu i la pèrdua constant de població. (Lopez, 1993)

Un aspecte peculiar del Priorat és la pèrdua constant de població, similar a la de moltes altres comarques d’interior i de muntanya de Catalunya. L'èxode rural de la comarca es fa evident en el transcurs dels anys compresos entre 1961 i 1975, impulsat per la industrialització del Camp de Tarragona, amb la construcció del polígon petroquímic i, l’expansió conseqüent de les ciutats de Tarragona i Reus (López, 1993). Arrel d’això, en els pobles del Priorat va minvant població jove. En paraules de J.Ciurana (1980:141) "buits de joves, que és buidor més trista que hi ha, perquè vol dir buits d’alegria, d’empenta i d’esperança".

Les causes que han originat l’èxode rural d’aquesta comarca, en termes generals, són les condicions desfavorables per la pràctica de l’agricultura - terres de secà, amb moltes pendents -, el predomini del monocultiu, la poca o escassa modernització de les explotacions agrícoles, la manca d'infrastructures en les zones rurals, destacant la insuficiència de centres educatius, assistencials i, xarxes de comunicació que propicien l’aïllament (Lopez,1993).

En la mesura que passen els anys, l’agricultura a Catalunya va empitjorant de manera alarmant (Sunyer,1999) ja que, cada vegada són menys joves que es dediquen a aquest ofici, les terres són comprades per especular en el mercat i, les barreres naturals que feia l’agricultura contra els incendis són autèntics camps abandonats (J.Cabré,1999). En definitiva que podríem afirmar que Catalunya ha passat a ser un país de base agrícola reduïda.

D’entre les propostes que sorgeixen, per cercar una sortida a la situació que viu el sector agrícola, destacar la d’en J. Sunyer (1999) que al seu entendre s’hauria de reflexionar sobre els aspectes del passat, iniciar una reconstrucció del món agrari i eliminar el deute econòmic.

Entre els col·lectius més joves del sector agrícola, es recrimina la dificultat d'accés a la titularitat i, el sentit conservador dels pagesos més gran, que els costa adaptar-se als canvis. Cal fer esment que els pares s’estimen més que, els seus fills no visquin de l’agricultura i, abandonin el sector ja que, entenen que és una feina amb la qual els ingressos no són fixes i, en ocasions hi ha més despeses que no pas ingressos (Roma,1998), a més de ser una feina dura, d’horaris no fixos, esclava i, que depèn de factors climàtics (Comas i Contreras, 1990).

Les propostes que sorgeixen dels pagesos més joves, van encaminades a cercar polítiques agràries adequades al territori ja que, en la mateixa geografia catalana hi ha diverses realitats i, les ajudes vagin dirigides als explotadors directes de la terra. Tan mateix, és fa molt d’èmfasi i, no només des dels agricultors joves sinó del sector agrari en general el fet que, quan es dona la situació en que es posen a la venta explotacions agrícoles, aquestes puguin ser adquirides pels explotadors directes de la terra, a través d’ajuts de compra, i tan mateix no es destinin per a l’especulació en el mercat, com passa freqüentment (Roma,1998).

A mode de conclusió, en les pàgines anteriors hem observat que, la pagesia es troba immers en una profunda i greu crisis. L’èxode rural dels joves cap a la ciutat, a conseqüència de la manca d’infrastructures en les zones rurals, els desequilibris de renta a favor del sector de la indústria i dels serveis i, el problema estructural de les explotacions agràries, com aspectes a destacar. Ha desencadenat un índex elevat de despoblació i, envelliment en les zones rurals i agràries de Catalunya. Aquesta situació, es fa més evident en les comarques d’interior i de muntanya, tot i que, el conjunt de Catalunya no ha estat aliè a la disminució de població agrària; exemple el tenim en la comarca del Tarragonès.

Hem pogut constatar que en els municipis pirinencs, l’èxode rural arriba a límits extrems, els quals originen situacions anecdòtiques i, a la vegada preocupants. El cas el tenim en el municipi de Gósol, on el problema de la solteria ha motivat que, es prenguessin mesures per pal·liar el celibat forçat dels hereus, creant una associació de solters, amb el propòsit de cercar una muller.

Gurb de la Plana, com ja em pogut veure anteriorment, pateix una important despoblació i, moltes de les famílies agrícoles del municipi han pres la decisió d’abandonar l’ofici de pagès, per cercar un lloc de treball en un altre sector que, no sigui el primari. Un altre exemple que hem exposat, és l’èxode rural de la comarca del Priorat. Ben segur que, haguéssim pogut incloure molts d’altres casos, similars als municipis o comarques, a les quals hem fet referència.

Podem concloure que, l’agricultura en l’actualitat es troba en una situació precària i, a més a més, de cap a caiguda. Engendrada per la disminució de població que han sofert les zones rurals i agràries i, en bona part també, per les errònies, discriminatòries i mal encaminades polítiques agràries que, s’han dut a terme pels representants polítics. Es obvi doncs, que el sector agrari precisa amb urgència "una llei que modifiqui la legalitat vigent per la política agrària" (Roma, 1998), si es vol, que l’agricultura tingui un pes important en l’economia i l’equilibri del país, així com en la creació de riquesa.

Bibliografía

BARRERA, A. (1990). Casa, herencia y familia en la Catalunya Rural. Madrid. Alianza Universal.

CABRÉ, J.(1999). "Unió de Pagesos afirma que la Generalitat debe asumir todas las deudas agrícolas" , Diari de Tarragona, núm. 4.193.

COBERTERA, E. I ROQUER, S. (1993). "Tarragonès", Comarques de Tarragona.

COMAS D’ARGEMIR, D. i CONTRERAS, J. (1990). " El proceso de cambio social",
Agricultura y sociedad, 55 (suplement).

FERRÉ, P. (1999), "No hi ha mà d’obra agrària", Diari de Tarragona, núm. 4.193.

LÓPEZ, D. (1993). "Priorat" a Comarques de Tarragona.

RIERA, J.(1998) Presentació de la inauguració Seu Sindical, IIIª Assemblea Intersectorial. Unió de Pagesos.

ROMA, H. (1998). "El jove que s’incorpora a fer de pagès és que de debò en té moltissimes ganes", La Terra, núm. 235.
(1998). "Una llei marc per l’agricultura catalana", La Terra, núm. 235

SANCHO, J. (1982). La agricultura de cara al futuro, Madrid, Cincel.

VECIANA, M. (1998). "La Sínia de Gaià, una aposta per l’agricultura ecològica", Medi Ambient.

© Sandra Gimeno i Vila
Licenciatura en Antropología Social i Cultural 
http://www.tarragona-goig.org

Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca
Imatges de la pagesia tradicional

Escríbenos. Colabora
Contacta con nosotros

VOLVER El Entorno rural

 • El Moltó Tarragoní • La cabra blanca de Rasquera • Crisis en la pagesia • Barraques de Pedra • La Masía Catalana "Mas Roig" • La Premsa de Lliura de Sant Vicenç de Calders •

El Tarragonès El Baix Penedès


Recordad que los trabajos tienen autoría. Sabemos, asumimos y compartimos la libertad de la red.
La información nos pertenece. Pero ello no excluye reconocer y respetar el trabajo de los demás.
Como decía Tagore «si bebes agua recuerda la fuente».

©Isabel y Luisa Goig e Israel Lahoz, 2002