EL ENTORNO RURAL

Les Barraques de Pedra en el municipi de
la Riera de Gaià (2)

http://www.tarragona-goig.org

© Sandra Gimeno i Vila
Licenciada en Antropología Social i Cultural
Abril de 2004

Tipologia i característiques de les Barraques de Pedra.

Són moltes les variants de les tècniques que acaben conformant una construcció de pedra seca, de fet apareixen tipus i característiques com constructors hi han. Tot i això són diversos els autors que han intentat fer una tipologia de les barraques de pedra en sec, segons el tipus de base o planta que presenten, el portal, les obertures dels portals i el cobriment del sostre. En aquí s’exposa un breu resum del tipus de barraques que podem trobar en les nostres contrades.

Segons el tipus de base o planta:

   Planta rodona. Tant a l’exterior com a l’interior la seva forma bàsica és circular. Les parets exteriors poden estar construïdes a plom o lleugerament inclinades cap a l’interior, formant un teòric contrafort. Alhora de fer el cobriment, la base rodona facilita els punts de partida de la cúpula.

   Planta quadrada. Són de les més comunes a les nostres comarques. Poden ser de planta quadrada o rectangular, i la seva forma interna coincideix amb l’externa. Tenen la dificultat afegida de tenir els punts de partida de la coberta formant angles rectes, tot i que el futur sostre haurà de ser rodó. Això es superable amb la col·locació de les petxines, pedres situades als racons que van donant forma arrodonida als angles de noranta graus. En aquest tipus de construcció s’han de tenir en  compte les pedres angulars a les cantonades. Aquestes acostumen a ser de més volum que les de la resta de les parets, doncs són  els pilars o els nervis que sostenen els laterals.

   Planta exterior quadrada i interior rodona. Quadrangular a l’exterior, amb quatre cantons i quatre parets rectes, dóna consistència al parament exterior, i la forma rodona a l’interior facilitant els punts de partida del cobriment. Acostumen a ser barraques mageres, o sigui, construccions elaborades dintre del terrer d’una teixa. La mateixa paret fa de frontis i el cos circular queda ubicat a l’interior del terraplè.

   Planta mixta. Són una combinació de les dues formes anteriors, quadrangular al davant, a la part de la façana de la barraca, i rodona al darrera. La seva construcció ve donada, de vegades, per l’alienació de la part anterior al marge, complementada per la posterior, la rodona, com millor forma de contenció de la terra on està encabida.

   De doble planta: construcció de dues barraques juntes. El conjunt pot estar format per models de bases iguals o bé diferents – quadrat i rodó- i també es dóna el cas d’alguna barraca que s’ha construït posteriorment adossada a l’altra.

   Planta rectangular. És una tipologia de barraques no gaire freqüent. La mida de l’amplada de la porta és la mateixa que l’amplada total de la barraca, que destaca per la seva extraordinària longitud, lògica en un habitacle tan estret. Acostuma a tenir l’accés en un dels laterals més estrets i seguint el mateix sentit de les arcades.

   D’habitatges múltiples. Són barraques que disposen de dos o més habitatges destinats per separats a persones, animals i eines.  En aquestes barraques si poden trobar les varietats més insospitades degudament a l’enginy dels constructors.

   Monumentals. També conegudes com mulasses, són les barraques que destaquen pel seu extraordinari volum exterior i també pel gran espai habitable que aconsegueixen al seu interior. Són les autèntiques catedrals de les construccions rurals construïdes amb pedra en sec.

CLICK!

Barraca de Cal Xato, de la partida 15c, essent la que presenta
unes mides més gran al comparar-la amb les altres

 

Segons el portal d’entrada:

Quan parlem de la porta o el portal entenem que és l’obertura que es troba en alguna de les parets d’una construcció, el lloc on es pot accedir a l’interior.  Les barraques disposen, d’un portal, encara que poden arribar a tenir dos o més en el cas de les barraques d’habitatges múltiples. Les barraques són edificis construïts amb la finalitat d’estar sempre oberts, i la porta d’entrada a de tenir unes mides mínimes per tal de donar una major protecció del fred i de la pluja. L’obertura pot adoptar diferents modalitats depenent de la condició del material disponible, les costums del moment i l’habilitat del constructor. Podem recollir les següents varietats de portals:

   Muntants verticals. Els muntants aplomats fan que el portal tingui la mateixa obertura de dalt a baix.

   Muntants inclinats. El portal és més ample de la part de baix que de la de dalt.

   Muntants arquejats acabats amb arc.

   D’arc d’ametlla, apuntat o primitiu. Els muntants arquejats són dos arcs que conflueixen a la part superior, i tanquen així l’obertura.

Tanmateix, cal distingir les obertures dels portals alhora de coronar aquestes:

   Llinda única. Una pedra de forma allargada descansa sobre els muntants i rep, posteriorment, la càrrega de la part de la coberta que li pertoca.

   Llinda doble. Quan no es disposa d’una pedra amb prou gruix per suportar el pes de la part superior de la construcció es recorria a posar dues llindes, una a sobre de l’altra.

   Llinda triple.  O múltiple era una bona solució si no es disposava d’un o més llindes amb el gruix suficient.

   Llinda d’arc. La construcció d’una arc per sobre de la llinda allibera aquesta de part de la càrrega, que traspassa als muntants i a les parets laterals.

   Arc de mig punt. És l’arc que té una fletxa de la mida que correspon a la meitat de l’obertura, aproximadament.

   Arc pla. És l’arc que té una fletxa bastant inferior a la meitat de l’obertura del portal. El coronat amb una arc pla o rebaixat és una de les solucions més emprades.

   Dues llindes apuntades o encavallades. És un tancament aconseguit a través de dues pedres allargades que en un dels extrems descansen els muntants i l’altre es troba en mig del portal, encavallades.

Segons el tipus de cobriment.

Una vegada s’havia acabat de tancar l’espai construït calia pensar en la millor manera d’acabar l’obra feta, per tal d’oferir a l’espai la major impermeabilitat, és a dir, com oferir una teulada per resguardar el seu interior. La tècnica més emprada és la de la falsa cúpula que s’aconsegueix mitjançant el sistema conegut com el d’aproximació de les filades, que consisteix en anar sobreposant llissars, que a cada filada aniran sobresortint dos o tres dits pel damunt de l’anterior, i tots ells amb la deguda inclinació, per tal de no deixar entrar l’aigua de pluja en el seu interior. Quan les filades arribin quasi a concloure la cúpula  aquesta es tanca mitjançant una o varies lloses. Es sol recobrir amb pedres petites, anomenades pedruscall o bé s’acaba amb argila.

Del tipus de cobriment se’n poden trobar de maneres diferents des del fet amb pedruscall, amb terra, lloses o terra i plantes. D’entre les formes de cobriment:

   Recobriment amb pedruscall. Per sobre de la coberta i accentuant-ne pendent, es posava un determinat gruix de cascall. Aquestes barraques eren extraordinàriament fresques, cosa d’agrair amb temperatures altes en excés.

   Recobriment amb terra. Un determinat gruix de terra, col·locat per sobre de la coberta i amb un cert desnivell, servia per impermeabilitzar l’habitacle. L’argila era la terra més escaient.

CLICK!

Barraca de Cals Ardits. Aquí podem veure
la coberta de la barraca des del seu interior

 

   Recobriment amb terra i plantes. Unes plantes, els lliris de Sant Josep (gargils-garjols) en diuen per la  zona del Gaià, s’utilitzaven generalment per relligar amb les seves arrels la terra de cobriment de les barraques.

   Coberta de lloses. Model de cobriment més antic. S’aconsegueix amb tot un seguit de pedres planes, disposades unes per sobre de les altres, de baix a dalt.

Alguns constructors han incorporat a les cobertes de les barraques dos elements d’utilitat:

   El voladís. Unes pedres, col·locades al capdamunt de la paret, de la qual sobresurten una mica, ajuden que l’aigua no mulli les parets de les barraques, i en alguns casos, també protegeixen les portes d’entrada.

   La cobertora. És una pedra planenca que corona la construcció i que evita l’erosió del material de la coberta. En algunes barraques de falsa cúpula la cobertora és practicable, i pot ser apartada per facilitar la sortida del fum o la ventilació de l’habitacle.

Elements  interiors.

En l’interior de les barraques s’hi poden observar alguns elements complementaris, des d’armaris, cocons, menjadores i aljubs.

De bon començament cal remarcar que si donem una ullada a les barraques dels nostres camps en trobarem alguna amb les parets revosades i amb una porta de tancament, tot això, pot fer pensar que foren construïdes així, però provablement  en la majoria dels casos la barraca va ser construïda amb pedra en sec i sense tancament, i que posteriorment va ser arrebossat, per tal d’aconseguir més aïllament a l’interior , i dotada amb una porta de fusta o de qualsevol altre material en el moment en que el pagués necessites guardar qualsevol estris sota pall i clau.

CLICK!

Barraca de Cals Ardits, de la partida 11b, en la qual s’hi pot
apreciar un armari en el seu interior,  amb volta i llindar de fusta

Barraques de Pedra • Les barraques 2 • Les barraques 3 •

VOLVER El Entorno rural

 • La cabra blanca de Rasquera • Crisis en la pagesia • Barraques de Pedra • La Masía Catalana "Mas Roig" • La Premsa de Lliura de Sant Vicenç de Calders • El Tarragonès


Recordad que los trabajos tienen autoría. Sabemos, asumimos y compartimos la libertad de la red.
La información nos pertenece. Pero ello no excluye reconocer y respetar el trabajo de los demás.
Como decía Tagore «si bebes agua recuerda la fuente».

©Isabel y Luisa Goig e Israel Lahoz, 2002