|
MUNICIPIS DEL TARRAGONÈS Creixell en “Catalunya des del mar” |
|
Creixell és una vila molt poc desfigurada i típica del camp tarragoní, grisa i afilada”
©
tarragona-goig.org |
|
|
|
|
|
MUNICIPIS DEL TARRAGONÈS Creixell en “Catalunya des del mar” |
|
Creixell és una vila molt poc desfigurada i típica del camp tarragoní, grisa i afilada”
©
tarragona-goig.org |
|
|
|
|
El
que ahora y aquí nos interesa se refiere a Creixell y aparece en su obra
“Catalunya des del mar”, de Edicions 62, Barcelona, 1982. Es un texto
corto pero significativo, que muestra un Creixell distinto al que ahora
vemos, y donde las dotes adivinatoria de Carlos Barral se muestran algo
cortas cuando aventura “No és fàcil que creixi molt perquè té la via del
tren a l’esquena, massa a prop…”. Él vio “una vila molt poc desfigurada
i típica del camp tarragoní, grisa i afilada”. Ahora no podría decir lo
mismo. 
“La
propera és la platja de Creixell. Creixell, un poble, el campanar del
qual dóna nom a moltes roques negades i caladors escollits, no és vora
mar i no ha tingut mai pròpiament barri maritim. Quatre o cinc cases
d’estiueig no més antigues que dels anys trenta han servit, però,
d’embrió d’un petit barri turístic que té un innegable encant. No és
fàcil que creixi molt perquè té la via del tren a l’esquena, massa a
prop, encara que no tant com la que va assasinar el Maresme. L’únic
establiment és un xiringuito de fusta, d’aire tropical, on una
simpàtica familia d’andalusos couen arrossos massa grocs i passats. Els
ultims anys la platja ha crecut molt davant del petit poblat i fa com
una inmensa llengua daurada de sorra fina i neta. També les aigües,
entre la sorra i l’antina són netes i transparents.
A
la platja, hi treu un gussiet solitari amb el qual un vell pescador que
em fa l’efecte que conec de tota la vida fa de tot. De banyador, de
mosso d’un club inexistent, que té cura de les boies dels que fan una
mica de vela, i de pescador de peixets. Deu ser calafellenc i hauria de
saber de quina casa. Entre Calafell i Creixell hi ha relacions de
llinatge. Tota una complicada branca de la població marinera
calafellenca, els descendents dels onclos, Ramonet, Gran Xic, etc.,
provenen de Creixell. Però no sé que a Creixell hi hagi hagut mai
pescadors. O potser sí, en tot cas aquest trasplantament ètnic es devia
produir els anys seixanta o setanta del segle passat.
