|
MUNICIPIS DEL TARRAGONÈS Creixell en “Catalunya des del mar” |
|
Creixell és una vila molt poc desfigurada i típica del camp tarragoní, grisa i afilada”
© tarragona-goig.org |
|
|
|
|
|
MUNICIPIS DEL TARRAGONÈS Creixell en “Catalunya des del mar” |
|
Creixell és una vila molt poc desfigurada i típica del camp tarragoní, grisa i afilada”
© tarragona-goig.org |
|
|
|
|
El que ahora y aquí nos interesa se refiere a Creixell y aparece en su obra “Catalunya des del mar”, de Edicions 62, Barcelona, 1982. Es un texto corto pero significativo, que muestra un Creixell distinto al que ahora vemos, y donde las dotes adivinatoria de Carlos Barral se muestran algo cortas cuando aventura “No és fàcil que creixi molt perquè té la via del tren a l’esquena, massa a prop…”. Él vio “una vila molt poc desfigurada i típica del camp tarragoní, grisa i afilada”. Ahora no podría decir lo mismo.
“La propera és la platja de Creixell. Creixell, un poble, el campanar del qual dóna nom a moltes roques negades i caladors escollits, no és vora mar i no ha tingut mai pròpiament barri maritim. Quatre o cinc cases d’estiueig no més antigues que dels anys trenta han servit, però, d’embrió d’un petit barri turístic que té un innegable encant. No és fàcil que creixi molt perquè té la via del tren a l’esquena, massa a prop, encara que no tant com la que va assasinar el Maresme. L’únic establiment és un xiringuito de fusta, d’aire tropical, on una simpàtica familia d’andalusos couen arrossos massa grocs i passats. Els ultims anys la platja ha crecut molt davant del petit poblat i fa com una inmensa llengua daurada de sorra fina i neta. També les aigües, entre la sorra i l’antina són netes i transparents.
A la platja, hi treu un gussiet solitari amb el qual un vell pescador que em fa l’efecte que conec de tota la vida fa de tot. De banyador, de mosso d’un club inexistent, que té cura de les boies dels que fan una mica de vela, i de pescador de peixets. Deu ser calafellenc i hauria de saber de quina casa. Entre Calafell i Creixell hi ha relacions de llinatge. Tota una complicada branca de la població marinera calafellenca, els descendents dels onclos, Ramonet, Gran Xic, etc., provenen de Creixell. Però no sé que a Creixell hi hagi hagut mai pescadors. O potser sí, en tot cas aquest trasplantament ètnic es devia produir els anys seixanta o setanta del segle passat.
