EL FOLCLORE

El Ball de Bastons de Torredembarra (1)

http://www.tarragona-goig.org

© Sandra Gimeno i Vila
Llicenciatura en Antropologia Social i Cultural

Breu repàs del orígens del Ball de Bastons


Ball de Bastons de la processó del Corpus a Barcelona (1925)

El Ball de Bastons és una de les danses més esteses arreu dels Països Catalans, i quan es fa menció del seus orígens cal tenir present diversos autors. En aquest cas Blai Fontanals ens ve a dir que molts dels balls que avui coneixem com a bastons, cintes, cèrcols, espases, faixes, entre d’altres provenen de les danses rituals dels camperols, ramaders i caçadors en les quals es representava la seva feina diària, incorporant elements naturals com són la terra, l’aigua, el foc i l’aire. Aureli Capmany i Farrés posa de manifest que el Ball de Bastons és un continuador del Ball d’Espases, que pel fet de ser menys ofensiu es varen substituir les armes de tall i punta per les de xoc. En Joan Amades segueix amb la mateixa línia que Capmany, i constata que encara hi ha indrets on el ball de bastons  se’l coneix com a Ball d’Espases, essent aquest últim l’hereu dels antics balls guerrers d’espases i altres armes, als quals donava tanta importància el poble grec.

Però en Jordi Bertran en el seu llibre El Ball de Bastons a Tarragona (1990), ens ofereix tres hipòtesis de quin podria ser l’origen del ball de bastons: la neolítica a l’edat del bronze, on s’ubica l’origen al voltant dels anys 2000 a.C., exposant un significat marcadament agrícola, a causa de l’aparició de la mateixa agricultura i de la tendència sedentària de les tribus que s’anaven formant; essent el seu punt de partida el Ball d’Espases amb un caire  predominant guerrer. En segon terme trobem la teoria íbero-celta, en la qual es considera als ibers els introductors de les danses religioses entre el nord de l’actual Catalunya i el sud del País València. I la darrera teoria li atorgaria un origen grec, d’arrels hel·lèniques, a través de Roma arribarien fins a les nostres contrades en el segle III a.C.., i seria aquesta la que es mantindria amb més força de les tres.

Pel que fa a les notícies documentades sobre l’existència del Ball de Bastons, trobem com a notícia més reculada la de l’any 1150 a Barcelona durant l’enllaç del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IX amb la princesa Peronella, filla del rei d’Aragó, Ramir el Monjo. Però segons ens diu Rossend Serra encara podem cercar una data molt més llunyana que ens posa de manifest la presència del ball de bastons en la nostra terra, en el segle X amb motiu de les festes de Graus en honor als comtes de Ribagorça. Aureli Capmany fa esment del primer cop que es va fer menció del Ball d’Espases durant les festes a València l’any 1439 amb motiu de la visita del rei Joan II. Altres noticies sobre aquests ball les trobem documentades a Cervera l’any 1482. A Tarragona es troba documentada la presència del ball de bastons i d’espases l’any 1633 en una visita que hi fan el rei Felip IX i la seva muller, Maria Isabel de Borbó.

Però el ball de bastons no ha estat excepte de prohibicions al llarg de la seva història. En aquest sentit trobem que l’any 1482 les Autoritats Eclesiàstiques de Tarragona i València dictaminen la seva prohibició. Tanmateix, durant l’any 1486 es dicta una ordenança a Vitòria on es posa de manifest la seva prohibició. Durant la meitat del segle XIX i fins al començament del nostre, han anat desapareixent moltes de les danses que es troben documentades.

Arrel de la documentació que han dut a terme els folkloristes de les nostres contrades, sabem que els bastoners oferien les seves actuacions durant les celebracions religioses del patró de la parròquia, en els actes de les Festes Majors, en les diades de Pasqua, i primordialment, durant la festivitat del Corpus, en aquesta festivitat de caire  popular i amb representació de batlles o dels municipis, participaven de manera directa en la processó del Corpus Chistia, organitzada per l’església i amb al participació dels gremis.

En l’actualitat veiem que els motius per dur a terme una actuació del ball de bastons segueixen essent els mateixos de sempre. Solen participar en moltes de les festes religioses del nostre país, essent la més important la Festa Major, amb exhibicions a la plaça de la vila i en les diferents cercaviles que s’organitzen paral·lelament amb d’altres balls i “entremesos”. Una dels actuacions que es duen a terme en l’actualitat dins l’àmbit del principat és la Trobada Nacional de Bastons a Catalunya, la qual s’organitza des de fa uns vint anys de manera itinerant per les vies amb més tradició bastonera. 

Pel que fa a la situació actual, el ball de bastons té una forta embranzida a les acaballes dels anys setanta e inici dels vuitanta, durant aquest període de temps es consolida aquesta dansa en moltes localitats d’arreu del país, recuperant-se en poblacions on s’havia perdut, o bé implantant-se en d’altres on anteriorment no s’hi havia apreciat la tradició bastonera. La vila de Torredembarra n’és un exemple de recuperació, ja que l’any 1996 un grup de persones del poble prengueren la iniciativa de fundar una colla de bastoners, que des de feia un segle havia quedat en l’oblit, així doncs, els futurs bastoners acompanyats pels Grallers de la Torre, els quals els ofereixen les seves melodies composades i arranjades, emprengueren la tradició popular del ball de bastons en aquesta vila costanera. 

Referent als noms que ha rebut en les diferents comarques, Joan Amades en les seves recerques va trobar les següents denominacions: “bastoners”, “garrots”, “cobertores”, “palitroques”, “palillos”, “paloteo”, “makil-dantza” al País Basc, i fins i tot, a Vilafranca del Penedès i  Vilanova i la Geltrú, el nom de “ball de bataners”.


Ball de Bastons del Penedès (Vilanova i la Geltrú)

Ball de Bastons de Torredembarra (2)

Torredembarra

Esbart Santa Tecla
Bastoners de Barcelona
Torredembarra
Las Danzas Mágicas de San Leonardo (Soria)
La Fiesta de los Danzantes de Galve de Sorbe (Guadalajara) por Raúl Conde
Danzantes de Guadalajara

Escríbenos. Colabora.
Contacta con nosostros

VOLVER El Folclore

 • El Ball de Bastons • El Ball del Sant Crist • Els Cercolets • El Fet Casteller • La petanca en Torredembarra • Tradiciones Navideñas • El Tarragonès y Soria • La paz de Marcelo • El Tarragonès


Recordad que los trabajos tienen autoría. Sabemos, asumimos y compartimos la libertad de la red.
La información nos pertenece. Pero ello no excluye reconocer y respetar el trabajo de los demás.
Como decía Tagore «si bebes agua recuerda la fuente».

©Isabel y Luisa Goig e Israel Lahoz, 2002