EL FOLCLORE

El Fet Casteller
Colla Castellera dels Xiquets de Tarragona (2)

http://www.tarragona-goig.org

© Sandra Gimeno i Vila
Llicenciatura en Antropologia Social i Cultural

EL CASTELL, LA COLLA I EL CASTELLER

El casteller dels Xiquets de Tarragona: com, quan i perquè s’és "matalasser"

Xiquets de TarragonaEntrar a formar part d’una colla castellera no és quelcom massa complicat. D’antuvi es precisa que hi hagi un compromís d’assistir als assajos amb certa regularitat, per tant es pot dir que qualsevol individu pot ser membre d’una colla castellera sense cap mena de condició o limitació per la seva classe social, sexe, professió, edat,...,. Així doncs, l’element essencial i bàsic per entrar a formar-ne part és el tenir ganes de fer castells, ja que tothom hi té cabuda en el si d’una colla castellera.

La manera més fàcil per prendre contacte amb una colla és la d’assistir a un assaig, donat que els assajos i les actuacions a plaça permeten la participació de tothom. Usualment, els motius que empenyen a una persona a fer l'ingrés poden ser per tradició familiar, és a dir, tenir o haver tingut avantpassats castellers. Aquest fou el motiu pel qual hom ingressà en la Colla Castellera Xiquets de Tarragona, tot i que hi van haver dues generacions que no van seguir amb la tradició castellera, el vincle amb els castells en el sí de la família no es va eradicar del tot. Els meus besavis per part de mare eren castellers i a casa, tot i que desprès d’ells no hi van haver més castellers, per la Festa Major de Torredembarra sempre anàvem a veure l’actuació de la colla local, els Xiquets de la Torre i les colles que venien de fora, com per exemple els Xiquets de Tarragona, o bé cada dos anys la família al complert assistia al concurs de castells. A mi des de menuda m'agrada veure com es muntaven les estructures i el so de les gralles. Quan vaig tenir persones al meu voltant que també els agradava fer castells no m’ho vaig haver de rumiar massa per dir que si. L’any 1994 assistia de manera regular als assajos de la Colla de Castellers Xiquets de Tarragona, donat el que fet que una amiga n’era membre actiu, diguéssim que vaig tenir una bona excusa per apuntar-mi.

Un altre motiu que sol ser freqüent, és el de tenir una amistat o coneixença que estigui vinculada en el món dels castells. En aquest sentit podem apreciar el cas d’en Roger:

"Al ser de la Part Alta, tenia amics a les dues colles. Recordo que la canalla que jugava amb mi al Pla de la Seu, quan arribaven les vuit se n'anaven als Castells. A casa tampoc no els feia gràcia pel perill que hi havia i també per la gent que hi anava. Hi havia de tot ... Jo treballava amb el jaio Serra i ell m’havia vist algun cop fent mans a la pinya. En va preguntar quan vindràs als castells?. I jo vaig dir que quan s’ajuntessin hi aniria. L’any 1970 jo estava fent la mili i quan vaig acabar, l’any 1972 vaig entrar a la Colla" ( Roger).

Però, no té perquè haver-hi cap familiar o coneixença per fer-se casteller, tan sols cal tenir-ne ganes i agradar-te, tot i que un aspecte important és el d’estar envoltat per algú que també hi sigui aficionat, això és el que li succeir a l’Albert:

" M’agradaven des de petit, quan veia castells, ja em posaven la pell de gallina, sempre m’han agradat, m’agraden des de petit, sempre que n’havia vist m’havien agradat. Però, pot ser de proposar-m'ho, d’anar-hi, pot ser pel temps, o pot ser sol em fotia una mica de rotllo, però hi havia anat alguna vegada i llavors per culpa d’una noia, va ser el motiu doncs per començar-ho,...,. Hagués pogut ser una altre colla, potser em feia més patxoca una altre colla que aquesta, la Colla Vella de Valls, però a ella li feia gràcia aquesta d’aquí a Tarragona, per que hi tenia amics, i a mi no em desagradava tampoc, potser perquè és més a prop i és més còmode. .. La qüestió era fer castells, fer castells hagués sigut molt bonic fer-los a la Vella de Valls, però estic en una altre colla i prefereixo que faci més bons castells la meva colla que la Vella de Valls, però això es com tot, fins que no estàs en un lloc no t’estimes el que hi ha i en aquells moments com que la única que fa molts anys havia despuntat, ..., com jo hi ha molta gent de la colla que prefereix la Vella de Valls i se l’estima, això ho pots preguntar a qui vulguis." ( Albert).

Els castells i la identitat

És freqüent que als castells se’ls relacioni com quelcom més que els catalans tenim per mostrar la nostra diferència respecte a d’altre pobles o nacions. A través dels castells expressen, a més a més, uns valors, que tal vegada s’han mitificat un xic però que també és cert que per bastir un castells són necessaris com són: força, equilibri, valor, seny i germanor. Tanmateix, el fet casteller permet mantenir vives les tradicions del país, i essent un fet molt important el que aquesta tradició perduri en el temps, tot i que s’ha de ser conscient que amb el pas dels anys es modifiquen i evolucionen de manera diferent a com eren originaries. Però la clau rau en el fet que es segueixi passant d’unes generacions a d’altres. A més a més, les construccions humanes o "torres humanes" com hi ha qui les anomena, tal i com són construïdes en el nostre país no hi ha lloc arreu del món que es facin, per tant són úniques i per aquest motiu ja val la pena que es segueixen coronant. Tot i aquest element diferenciador, els castells són una eina d’integració, segons exposa l’Albert:

"Ens diferencien per moltes coses, però també integren a molta gent. És una símbol que només es fa en aquesta zona, i potser es més localitzat al sud de Catalunya a la zona de l’Alt Camp, i el Tarragonès i al Baix Penedès, i ha agafat molt bon peu sigui per la televisió o sigui pel que sigui, és una cosa que ens identifica als catalans i no es fa fora de Catalunya. A part d'això integra molt, és una manera de que molta gent que no sigui d’aquí, s’integri al país d’aquí, per que hi ha molta gent en la nostre colla, com en totes que no és original de Catalunya i els viu tant com els d’aquí, això no els hi representa tanta cosa però també els viuen" ( Albert)

El nom de la colla

De colles com s’ha pogut apreciar en l’apartat anterior se’n troben arreu del país, totes elles tenen un fi comú que no és altre que el de "fer castells," per tant els uneix l’afició i l'interès per aquests. Però, el fet de formar part d’una colla determinada la qual té un nom que la identifica i a la vegada la distingeix d’una altre, comporta que floreixi entre els membres un sentiment de pertinença a una determinada colla. Es clar, que prima en tot casteller el fet d’executar castells però també té un component importantíssim interioritzar o fer-te teva la colla.

El nom de la colla és un element a tenir en compte arrel del significat que pren. A més a més de diferenciar una agrupació d’una altre, en aquelles poblacions on s’hi denota la presència de més d’una colla potser un element que distingeix l’antiguitat d’una colla d’una altre. Així doncs, en la ciutat de Tarragona on sempre hi ha hagut tradició castellera s’hi troben quatre colles que representen a llur ciutat, dues d’elles han emprat el nom del barri al qual pertanyen: "Xiquets del Serrallo" i "Castellers de Sant Pere i Sant Pau", però les altres dues colles: "Castellers dels Xiquets de Tarragona" i "Jove dels Xiquets de Tarragona" és distingeixen com es pot apreciar pel mot "jove" donat el fet que aquesta última es va crear anys més tard que la colla degana de la ciutat, per tant els va ser necessari introduir un terme que els diferencies dels "xiquets", renom amb que en ocasions es coneix als "Xiquets de Tarragona".

La indumentària

Un altre fet que distingeix una colla d’una altre és el color de la camisa. Si observem la indumentària d’un casteller actual trobem que totes les colles duen: pantalons blancs, faixa negres a excepció del pom de dalt d'algunes colles que les faixes són de color blau com és el cas de la Colla Castellers dels Xiquets de Tarragona, mocador vermell tupit de blanc i per últim la camisa, que el color d’aquesta dependrà de cada colla, per exemple els "Xiquets de Tarragona" duen la camisa ratllada blanca i vermella, i d’aquí els ve el renom de "matalassers".

D’entre les peses de roba que s’han enumerat, la faixa i el mocador tenen unes funcions determinades i no es tracten de peses amb un fi ornamental o estètic simplement, sinó que la faixa a més a més de ser imprescindible alhora de tenir un punt d’anclatje per a que un casteller pugui enlairar-se als pisos superiors, és un element de protecció tant per la regió lumbar i abdominal com per prevenir possibles hemorràgies en els vasos cerebrals.

En el cas del mocador, aquest permet recollir els cabells i la suor, especialment entre aquells castellers que es troben ubicats en la base o pinya del castell, ja que en els castells amb folre principalment hi prima el fet que els castellers que han d’enlairar-se a pisos superiors o al folre se’n portin feixos de cabells. Entre alguns castellers que pugen d’alt el castell també s’hi pot observar com duen el mocador lligat a la cama o a la faixa, per permetre que la pujada de la canalla sigui més ràpida i fàcil, per tant la missió del mocador en aquesta lloc és la d’anclatje. Tanmateix, podem cerca aquest complement lligat sobre la faixa, bé perquè aquesta quedi més subjecta o bé perquè no se sap ben be que fer-ne d’ell.

En el cas de la Colla Castellera Xiquets de Tarragona a la butxaca esquerra de la camisa hi portem l’escut de la colla que ens permet identificar-nos com a colla i a la vegada diferenciar-nos de les altres. Un altre element que potser no s’ha generalitzat tant entre les altres colles és el que se’n podria dir "himne de la colla" del passat vint-i-tres de setembre, és a dir, per la Festa Major de Santa Tecla de la ciutat de Tarragona, donat el fet que hom hi participava en llur actuació.

Per tal de poder entendre com es viu aquest dia pels castellers cal remuntar-nos a la setmana anterior a l’actuació. Durant aquesta setmana el nombre d'assaigs s’augmenten i es quan es proven principalment les construccions que es tenen pensat tirar a plaça. Així doncs, en aquella setmana en el pati dels "Xiquets de Tarragona" es provaren el dos de vuit, el cinc de vuit o "catedral" i el tres de nou amb folre. A més a més, i donat el fet que hi havien ganes de fer castells grans es provar també el quatre de nou amb folre, castell inèdit per la colla.

L’assaig

En l'últim assaig abans de l’actuació el Cap de Colla ens digué els castells que es tirarien a plaça i l’ordre de sortida de les colles, que es sorteja entre les quatre colles de la ciutat dies previs a l’actuació. Sortíem de cinc de vuit, desprès es faria el tres de nou amb folre i el tercer i últim castell depenia de l'èxit dels dos primers i del cansament i les ganes dels castellers, per tant es dubtava entre el dos de vuit, castell que presentava poques dificultats, o bé el quatre de nou amb folre que com ja he mencionat era un castell inèdit pels "Xiquets".

La nit abans de l’actuació vàrem organitzà un sopar, en el qual ens reunirem catorze castellers; com ja se’n ha fet referència en l’apartat de l’assaig en una colla s’estableixen vincles d’amistat que originen que s’organitzin activitats alienes al sol fet d’executar castells. En aquest sopar el tema predominant de conversa entre els assistents no va ser altre que els castells, així com les discussions, diàlegs i apostes de com: es pensava que podria anar l’actuació, com teníem els castells i que farien les altre colles, principalment el punt de mira era l’eterna rival ( Colla Jove dels Xiquets de Tarragona) amb l'afegit que en aquesta temporada la "jove" no passava per un bon moment, fet que incrementava l'expectació de quina seria la primera colla de la ciutat, ells o nosaltres. Tal i com ho narra l’Albert, encara que no es vulgui sempre hi ha una preocupació pel que farà la colla rival:

" Ho vius molt, i molt expectant de la colla rival, encara que es digui que no, no, que nosaltres em de patir per nosaltres, tothom ho diu però ningú ho fa,..," ( Albert)

L’endemà, de bon matí tocaven matines, on els castellers i els grallers de la colla amb cercavila donem tombs pels carrers i places del Casc Antic de Tarragona. Una vegada s’han finalitzat les matines és el torn de l'esmorzar, i és aquí quan aquells castellers menys matiners tenen l’oportunitat d'afegir-se a un dels rituals tradicionals que molts membres de la colla segueixen fidelment cada any, donat el fet que l’actuació es presenta llarga i s’espera que no finalitzi fins pels voltants de dos quarts de quatre. Durant l'esmorzar el tema de conversa és el mateix que durant el sopar, però aquest és el moment en que es comencen a personar els nervis, les inquietuds. Tot i que aquesta és una de les poques estones que es viuran de manera més relaxada abans de que es doni per finalitzada l’actuació, l’Albert explica que:

" Molts nervis, vui dir fins arribar a tenir mal de panxa o ganes d’anar al lavabo, perquè hi ha nervis. Si has de fer un bon castell o el tens que intentar per primera vegada, hi ha molts nervis, pots arribar a lo milloret que hi ha en el món casteller." (Albert)

Una vegada que es dóna per acabat l'esmorzar, s’entra al local per començar a muntar pinyes, i és l’ocasió que té el Cap de Colla, entre el xivarri que s’ha generat en el local, de poder intentar transmetre les últimes recomanacions i es finalitza aquesta reunió de castellers amb un : " Visca els Xiquets de Tarragona!!". En el local els comentaris es tornen més seriosos i comencen a florejar les preguntes de rigor : " I tu com ho veus?", " Creus que serem prous?", " En vindran més?", " No sé, no sé,... potser sí que avui serem molta gent".

L’actuació, una diada important

Enfaixats, amb cercavila i al so de les gralles, a poc a poc, s’arriba a la plaça de la Font enfront de l’Ajuntament. Tot i que el tram a recorre és relativament curt és fa llargissim i tens la sensació que mai s’hi arribarà. El passat dia vint-i-tres feia un sol que apretava fort, temps idoni per fer castells. A l'entra a la plaça la colla semblava més gran del que mai s’havia vist i s’hi anaven afegint simpatitzants, companys d’altres colles i algun que altre membre dels que feia temps que no se’n sabia rés.

La colla s'instal·la al lloc de sempre, al cantó esquerra de l'Ajuntament ( si es mira l’Ajuntament des de baix a la plaça ), una vegada estem col·locats s’hi poden observar rostres de tota mena, hi ha qui fa una rialleta tímida no gaire convençut del que farem, un altre té un posat seriós i de concentració, o bé hi ha qui li comencen a fer acte de presència els nervis que els intenta apaivagar parlant per tal de distreures. Tot seguit la tècnica comença a donar ordres i es crida nom per nom, només aquells que formen el tronc i algun o altre de la base, ja que s’entén que prèviament tothom sap quin és el lloc que li pertoca com ja s’ha explicat en l’apartat de l'assaig. Per un moment sembla que hi hagi silenci entre els castellers però es torna a trencar amb frases com: "agafem la faixa", " no espitgeu encara", " estàs bé?", "aquest peu més a la dreta", " ... nois sempre igual", i algun que altre renec. En aquesta actuació sortíem de cinc de vuit, es va muntar i es va desmuntar fins que finalment es tirar amunt. De lluny es sentia el so de les gralles que anunciaven que estava carregat, per tant ja s’ha havia fet mitja feina i això volia dir que havia arribat el moment d’espitjar i donar pit, fins que notes que baixen els terços i la "catedral" descarregada.

Però aquí no s’acaba i finalment arriba el tres de nou amb folre que la colla tenia l’obligació de descarregar per primera vegada. Desprès de poder gaudir dels castells de les altres colles i de respirar uns moments, tonen a fer acte de presència els nervis entre els membres de la colla, que s'incrementen en la mesura que es fan els tres intents desmuntats. Finalment, el Cap de Colla torna a repetir "amunt" i la sensació de manca d’aire, de notar trepitjades com si et passes un ramat pel damunt, el folre es situa i relativament està quiet. Les gralles encara se senten més lluny del que es sentien en el castell anterior, i no se sap ben bé com està el castell e ignores el que està passant al damunt teu, hi ha qui comença a esbufegar, gemegar i a cridar que no poden aguantar més, però de sobte se senten crits d'eufòria a la plaça i es pot deduir que el tres de nou amb folre està carregat. Tot i que, es segueix ignorant el que està passant realment, el que si se saps segur és que ara toca donar pit i d’aguantar tant com es pugui, per que la calor, la manca d’aire i la suor desapareixeran en segons, tan sols s’ha de descarregar. A la fi s’aconsegueix aquesta fita comuna entre tots els castellers de la colla, la de descarregar per primera vegada el tres de nou amb folre.

Malauradament, el cansament va fer acte de presència i el dos de vuit amb folre que es donava per fet, ja que es tenia per la mà i el qual tantes alegries havia donat a la colla, va anar per terra, però tot i aquest final l’"actuació grossa" es va considerar com la millor diada de la història de la colla, tant pels propis castellers com pels mitjans de comunicació.

L’actuació s’acaba amb els pilars de rigor, i cap als voltants de dos quarts de quatre es dóna per finalitzada. Per la tarda cal anar a la processo amb el seguici i una vegada s’arriba a la catedral s’enfila carrer avall cap al local de la colla on hi ha festa grossa, moment en que es comenta l’actuació, les sensacions de cadascun, els mals moments i els bons, i és veuen una vegada darrera l’altre el vídeo de l’actuació. Tot i que l’actuació de Santa Tecla aquí s’acaba, l’endemà dia de la Mercè hi torna a ver una altre cita important pels castellers de Tarragona, la baixa del pilar caminant des de la catedral fins a l’Ajuntament.

• El Fet Casteller 2 • El Fet Casteller 3 •

VOLVER El Folclore

 • El Ball de Bastons • El Ball del Sant Crist • Els Cercolets • El Fet Casteller • La petanca en Torredembarra • Tradiciones Navideñas • El Tarragonès y Soria • La paz de Marcelo • El Tarragonès


Recordad que los trabajos tienen autoría. Sabemos, asumimos y compartimos la libertad de la red.
La información nos pertenece. Pero ello no excluye reconocer y respetar el trabajo de los demás.
Como decía Tagore «si bebes agua recuerda la fuente».

©Isabel y Luisa Goig e Israel Lahoz, 2002